De petita, el tema dels regals em produïa molta frustració. Recordo sentir que no m’entenien, voler un estoig d’una manera i em regalaven un altre súper lleig o una altra cosa. Dins meu es creaven sensacions de ‘no m’entenen’, ‘no em coneixen’, ‘no saben el que vull’ i amb això s’alimentava una ferida interior de rebuig.

Recordo encara avui els regals que sí que van encertar i van tocar la meva ànima… El cotxet rosa que em va portar el Pare Noel, el súper estoig que em va regalar la meva mare una vegada pel meu aniversari i alguns més… El que tenen en comú aquests regals que em van omplir l’ànima, no va ser tant el regal en si, que també, sinó el fet de sentir-me entesa, sentir que sabien què era el que jo volia…

I després vas madurant i creixent interiorment, i vas observant que els regals, els presents, no són només materials, principalment els regals més bonics, són aquells intangibles. I que també hi ha la possibilitat de regalar-te a tu mateixa, els autorega’ls! De totes les maneres possibles, una forma d’autocura.

Hi va haver un punt d’inflexió a la meva vida, que va ser un inici de no retorn, el moment en què, sense saber-ho, vaig iniciar la meva recerca interior. Suposo que una part de mi sí que ho sabia, però et dic que la part conscient, en aquell moment, no ho tenia en compte per res. En aquest punt se situa la participació en el meu primer retir espiritual. Després aquell recés de 7 dies, en vaig tornar una altra… i així va començar el meu camí interior. Allí va ser el meu primer contacte amb la meditació i el gran regal de dedicar-me aquests dies a la mirada interior. Va ser un abans i un després en moltes coses… allà vaig començar a contactar amb el present, el més gran dels regals, el meu present, la meva VIDA!!

I des de llavors, segueixo cultivant el meu present, i descobrint i redescobrint que el regal més gran que tenim és la vida en si… i tot allò que ens envolta.

Evidentment que m’agrada fer regals i rebre’ls, però el que sí que et dic és que em permeto fer-los des d’on jo realment ho sento i quan ho sento. Mai m’ha agradat ‘haver de’ regalar per regalar. I em permeto regalar el que sento i quan ho sento. I també estic oberta a rebre regals i acceptar-los tal com són, sent conscient que tant si és material com intangible, és una manera d’expressar alguna forma d’amor, agraïment, alegria, reconeixement…

I insisteixo que, quan parlo de regalar, també incloc regalar moments presents amb persones, regalar silencis, regalar la teva atenció, regalar la teva escolta, regalar una abraçada, …. i també rebre o rebre’t tot això com un regal!

Us desitjo unes Bones Festes Nadalenques i uns feliços presents tant pel que queda d’any, com pel que ve, el 2023!!!

Una abraçada de tot cor!

· Accedeix aquí a informació sobre els meu curs onlide de meditació – Medit@