L’existència en si mateixa és un gran cicle. Naixem, creixem, madurem, envellim i finalment morim. Les 24 hores del dia, amb les hores de llum i de foscor, encadenades ens donen els 7 dies de la setmana, que, alhora, si els ajuntem ens donen els mesos, les estacions, i així fins a completar l’any són diferents cicles dins de cicles. Els anys, les estacions, els mesos, els dies són construccions humanes que ens marquen els cicles més petits que tenim tots els éssers vius a la Terra.

Aquestes convencions cícliques basades majoritàriament en la posició del Sol i la Terra, així com també de la Lluna, ens marquen uns cicles que no ens qüestionem, que hi són com una rutina que ens marca i de la qual ja estem acostumats.

Ara bé, com som de conscients d’aquests cicles i els respectem?

Un dels aspectes que agraeixo més de viure al camp, és el fet del contacte diari amb la natura. M’ajuda i em sincronitza més amb el cicle anual i alhora amb mi. Des que recordo he donat importància als canvis d’estació, encara que des de petita, m’ha molestat el fet d’haver de celebrar dates assenyalades sense saber-ne o conèixer-ne el significat, sinó perquè toca… Per la meva manera de ser investigadora i observadora, i amb el temps he aconseguit veure el significat d’aquests cicles i cada cop sóc més conscient del que comporta tant exteriorment com interiorment a l’individu.
Des de fa uns anys, per això, he aprofundit més en allò que es coneix com la Roda de l’any, que seguidament us introdueixo.

El fet d’aprofundir en els cicles de la natura em permet trobar el significat a certs dies o certes celebracions en mi mateixa, i integrar-les i celebrar-les des del més profund i alhora senzill. Em refereixo a les 8 celebracions anuals de la Roda pagana de l´any. Quatre són les ja més conegudes dels equinoccis de primavera i tardor i els solsticis d’estiu i hivern, però n’hi ha quatre més, també tradicionalment celebrades, però que per mi van cobrar interès i profunditat quan les vaig saber relacionar amb el cicle de la naturalesa.

Ara, escrivint aquest text, queden menys de 15 dies per arribar a un d’aquests punts, el 31 d’octubre, conegut com la Castanyada a Catalunya, com la nit de Halloween als països anglosaxons, o si marxem més enrere en el temps , com Samahin, l’última collita, segons els Celtes. I, a més, segons algunes tradicions, l’inici de l’any es situa en aquest moment, just quan ens endinsem a la part de més foscor de l’any (a l’hemisferi nord), els dies més curts i les nits més llargues, que comporta una interiorització, un descans i una preparació del terreny per a noves collites, parlant tant de la terra com d’un mateix.

Pots veure representats a la imatge les vuit celebracions a què m’estic referint, i en quina part de l’any se situen… i posa atenció en si estàs sincronitzat o no amb aquests moments de l’any, i què signifiquen per a tu. Aquesta escolta pot portar-te, com m’ha portat a mi, a un coneixement interior més gran a través de la connexió i sincronització amb els cicles de la natura.

· Accedeix aquí a informació sobre els meu curs onlide de meditació – Medit@