El meu primer contacte amb la meditació
En aquesta primera entrada del meu bloc em ve de gust introduir-te la meva experiència amb la meditació començant pel meu primer contacte amb ella.
Just ara fa 8 anys que vaig iniciar un camí que em va canviar la manera com veig, entenc i visc la vida. Aleshores, evidentment, no sabia que em passaria això, encara que sí que sense entendre on m’endinsava, alguna cosa al meu interior m’estava indicant que era el camí adequat en aquell moment o, millor dit, que no tenia cap altra elecció si volia sortir de l’estat on em sentia.
Sí, estava en un estat interior que no m’agradava i em feia patir en molts aspectes, encara que des de fora podia semblar que ho tenia tot per sentir-me bé i ‘ser feliç’. Una bona carrera professional i una feina ben remunerada amb una bona posició i perspectives de millorar, casa meva al centre de la ciutat, el meu cotxe, la meva família, la meva independència, la meva… Però no, no tenia aquesta connexió amb mi, no em sentia a mi mateixa o, per dir-ho millor, no m’havia parat a escoltar-me i conèixer-me!
I el canvi va començar amb la meva pràctica de meditació diària. Vaig iniciar una formació de llarga durada a la Fundació MyLifeDesign, i ja des de la primera trobada presencial, que consistia en un retir d’una setmana al mig de l’Illa de Sardenya, ja vaig incorporar la meditació com el meu hàbit regular que no he deixat des de llavors . Aquest primer contacte va ser tot un procés intern, ja no només amb la meditació en si, que també, sinó amb el que representava per mi, la meva ment analítica i controladora, amb el fet d’apuntar-me en un ‘retir’ al qual no havia assistit mai, en què ens passàvem set dies sencers meditant, amb gent que no coneixia i un guia –Daniel Lumera– que havia conegut en un curs de cap de setmana a Barcelona dos mesos abans.
Estava començant a trencar els meus esquemes, dins meu tenia contradiccions internes que em deien, no t’estaràs ficant en una secta on et volen captar…? No serà una cosa esotèrica que no podràs controlar? No et posaran alguna cosa al menjar o al vaporitzador de les aromes? I altres pensaments que no arribo a recordar avui i que em van passar pel cap els primers tres dies d’aquell meu primer retir i contacte amb la meditació.
Per a sorpresa meva i goig profund, el balanç general dels set dies d’aquest primer retir van ser meravellosos. Em va encantar fer les diferents meditacions i practiques diàries en grup, em va encantar conèixer el grup de gent que vam iniciar ja una relació molt especial i que mai abans havia sentit amb gent desconeguda, i em va encantar la meva manera ‘bèstia’ d’introduir-me a la meditació amb una retirada de set dies meditant. I el millor, i que no et puc comptar, les experiències interiors viscudes amb els diferents processos durant aquesta setmana, tant amb els exercicis de meditació com a la retirada en general. I no t’ho puc explicar, no perquè no vulgui, sinó perquè no hi ha paraules que ho puguin expressar. Són sensacions i vivències que cal experimentar.
Això que t’explico va marcar un abans i un després a la meva vida. Va ser l’inici de la meva vida nova, de la nova versió d’Alba! O millor dit, m’atreveixo a dir, de la versió més autèntica d’Alba!
I tu, m’expliques el teu primer contacte amb la meditació?